INICI

JULIOL

JULIOL

diumenge, 8 de gener de 2012

COMPRA INTEL·LIGENT COMPRA CONSCIENT

A l'hora de comprar és molt important fer una compra raonada, lògica i sobretot conscient.

El que jo crec en la meva humil opinió que cal tenir en compte a l'hora de fer la compra:
 

1. FER UNA LLISTA PERENNE
Això vol dir que feu una llista tipus que us serveixi per sempre. Com es fa això? Comencem apuntant tot el que teniu a casa (farina, xampú, cigrons...) Després apunteu el que creieu que us fa falta. Segurament passaran uns mesos fins que no tingueu una llista amb tots els productes que usualment feu servir. Un cop la tingueu agrupeu-la per seccions. Això us permet que abans d'anar a comprar pugueu anar repassant la llista i ràpidament anar marcant el que us fa falta i ratllant el que ja teniu.També us permet veure clarament que us heu deixat o no heu trobat i heu de comprar en un altre lloc.

2. ELS MERCATS SETMANALS
És l'excepció que confirma la norma en quant a la llista. Si que hem de saber si necessitem més o menys quantitat de fruita o verdura però comprem segons l'oferta de temporada i segons el preu.
Hi ha mercats especialitzats que estan força bé de preu, nosaltres solem anar al mercat d'Hivern de Puigcerdà. En el de Berga tens molta oferta de fruita i verdura i en mercats com el de Vic encara trobes productors venent els seus productes directament.

3. APROFITEM NOMÉS LES OFERTES QUE ENS INTERESSEN
La típica oferta del 2X1, si és sobre un producte que normalment fem servir ja ens va bé. Però si és un producte que no usem hem de tenir en compte: si el necessitem i si, tot i amb l'oferta, ens sortirà més car que el que fem servir habitualment.

4. APRENEM A CONTROLAR EL PREU DE LES COSES
El preu de venta al públic normalment és per unitat (paquet, ampolla, bossa...). Però el que ens convé a nosaltres per calcular el valor real del producte és el preu per pes (quilo o litre).
Des de fa uns anys els supermercats tenen l'obligació d'indicar el preu per quilo o per litre a sota del preu per unitat.
Si un paquet de ½ kg d'arròs costa 60ctms i el d'una altra marca d'1kg en costa 90ctms. Està clar que el més barat és el de quilo.

* Us heu fixat que cada cop els paquets són més petits? Abans podies trobar paquets de pasta, arròs o llegums de 3 i 5 kg. Actualment és molt difícil que els paquets passin del 1kg. Això és per què enlloc d'apujar el preu redueixen la quantitat de producte que ens venen.

5. MIL ULLS AMB ELS PANELLS DE “TOT A 1EUR”
Normalment els productes que s'hi exposen surten cars. Però els comerciants juguem amb la sensació que tenim la gent que un euro és poc. No perdem de vista que la unitat mínima de la nostra moneda no és l'euro, és el cèntim.
Hi ha un exemple molt clar d'això en una gran superfície (a veure si sabeu quina!) que a mi hem posa de mala llet. Tenen unes postades amb uns paquetets d'espècies i herbes per cuinar, embolicades amb cel·lofana transparent, estèticament impecables i situades al costat de la verdura que va en bosses de plàstic o safates de forexpan. Costen 1eur. Si ens desplacem a l'altre punta de la gran superfície al costat de les llaunes hi veiem l'aparador de tota la vida amb les mateixes espècies en els típics pots petits de vidre, on invariablement el doble de la quantitat del producte val 1'25eur...

6. PRIORITZEU EL PRODUCTE DE TEMPORADA I DE PROXIMITAT
Aconseguim una millor relació qualitat/preu i fem un consum més responsable amb el medi ambient i el nostre entorn social a més de ser més nutritius. Maduixes al desembre? Castanyes a l'agost? Carxofes al juny? Les carxofes al febrer són 10 vegades més bones i bastant més barates. Si a Berga tenim pèsols negres doncs els mengem negres, si a Terrassa tenim cigrons menuts doncs per què comprar-los més grossos? a Sant Cugat del Vallès el cultiu tradicional són les faves!!, us dic només tres llocs on he viscut. Investigueu, us sorprendreu del que podeu descobrir de casa vostra que no sabíeu...

7. FEU CONSERVES
Feu conserves o congeleu els productes que trobeu bé de preu. Compreu quan estiguin barats i consumiu més endavant si convé.

 
8. REVISEU LES PUJADES DE PREU ENCOVERTES
Sobretot les grans superfícies no apugen sempre els preus al gener. Pot ser que ho facin a l'agost, per exemple, que la gent anem més despistats.
A vegades no t'apugen el preu per unitat, sinó que baixen la quantitat que et posen en un paquet, o bé baixen la qualitat. Un suc té el mateix preu però el gust és diferent i està més aigualit.
En aquests casos convé estar al cas i revisar una altra vegada on ens convé més comprar aquests productes.

* Si compreu algun suc d'aquests preparats que són més espessos, el podeu allargar afegint-hi un got d'aigua.

9. NO FEU COMPRES NO PLANIFICADES
Ho tinc comprobat. Són les més cares. Aquest més vam anar a carregar de llegums, arròs, etc., la compra del mes i ens va pujar 80eur. L'altre dia vam baixar al supermercat del costat de casa a comprar 4 tonteries (beguda, patates fregides, una bossa d'amanida...) i ens va pujar 20eur!

10. DIFERENCIEM LA COMPRA COMPULSIVA DE LA NECESSÀRIA
Les grans superfícies tenen molt ben estudiat com fer-nos gastar els diners. És molt difícil resistir-s'hi. La gran variable en el cistell de la compra és la compra compulsiva o d'articles no necessaris. A casa a aquests articles que no són de primera necessitat els anomenem “vici”.
Hem agafat el costum, que recomano, de no fer el mateix dia la compra necessària i la compra de “vici”. D'aquesta manera ets més conscient de la despesa. Un dia pots dir: aquest mes anem bé de diners, anem a comprar vici!!! cervesa, xocolata, menjar preparat, snacks, tots som humans i sabem cada un els diners que hi podem destinar en cada cas.

*Us proposo un exercici: quan sortiu de comprar repasseu mentalment el que heu comprat i quant us ha costat, moltes vegades costa recordar-ho, això vol dir que és una compra compulsiva!

11. EVITEM AL MÀXIM ELS PRODUCTES PREPARATS
Són molt més cars i a nivell de components fa de més mal controlar (per temes d'hipertensió, colesterol, morenes...).
Si un quilo de farina et costa 60ctms i un pa de pessic d'1/4 de quilo et costa 2'50eur... La relació és de 15ctms de farina = 2'50eur de coca. A casa la farina difícilment ens caducarà i a més té molts usos diferents.
Un paquet d'arròs d'un quilo ens pot costar 80ctms, un arròs precuinat ens costa més de 2eur els 250gr. Tingueu en compte que cuinar un arròs són 15 minuts, tampoc és que ens hagim de llevar a trenc d'alba per tenir el dinar fet. Si que és cert que hi ha productes preparats que valen el seu pes en or. En el meu cas els llegums cuits i les croquetes precuinades em surten a compte. Cadascú ha de trobar el seu equilibri.
Els productes que més desequilibren el pressupost són les begudes, snacks, patates fregides, etc. Surten molt cars si tenim en compte els nutrients que ens aporten. El millor és tractar-los com el que són: extres que es poden comprar molt de tant en tant, segons el pressupost i la salut de cadascú. No són un producte de necessitat.

12. PORTEU SEMPRE UNA BOSSA AL BOLSO
La majoria del comerços actualment ens cobren les bosses de plàstic (fins a 5ctms la bossa!) o et fan comprar unes bosses més cares. Els dies que fem la compra grossa ja anem preparats perquè ja teníem planificat d'anar-hi. Però a mi em passa sovint que potser tinc fruita apuntada a la llista i no l'he comprat al supermercat perquè o era cara o no tenia bona pinta. El dia següent passes per davant d'una fruiteria i trobes pomes baratíssimes!, com que portes una bossa plegable al bolso, cap problema.

13. NO ES POT FER TOTA LA COMPRA AL MATEIX LLOC.
I això, molt em temo, és una veritat universal. Les grans superfícies sempre tenen determinats productes tirats de preu, però per una altra banda ho compensen amb uns altres productes amb un cost més elevat. Em de trobar, com sempre, el nostre propi equilibri. Jo crec que en general l'ideal és fer la compra grossa en una gran superfície, làctics, ous i carn en una altra d'especialitzada i la fruita i la verdura en una fruiteria.

El de l'esquerra és comprat al mercat setmanal, el de la dreta en una gran superfície.

14. FREQÜÈNCIA DE LA COMPRA
Un cop al mes la compra grossa (el dia que entra el sou!). I un cop a la setmana alguna fruita, verdura, peix o carn fresca. Això si tens un pis petit, si tens una casa més gran amb rebost pots espaiar més la compra dels productes frescos.

15. DATA DE CADUCITAT
Una cosa és la data de caducitat i l'altre molt diferent és la data de consum preferent. La primera teòricament ens indica la data a partir de la qual el producte pot resultar nociu (carns, peix, marisc, llet, iogurts, ous...). Normalment hi ha marge, un iogurt caducat d'una setmana no ha de ser necessàriament dolent si s'ha respectat la cadena de fred... La data de consum preferent ens indica una recomanació de consum dins la qual se'ns assegura que el producte conserva totes les seves propietats alimentícies, de gust i d'olor. Ens la podem passar pels xxxxxx si ens convé. L'arròs, llegums secs, pasta, etc a casa no caduquen mai.
Resumint: mai pagarem un preu normal per un producte caducat, però a vegades hi ha ofertes de productes amb una data de caducitat molt propera que ens poden interessar. La carn que caduca demà es pot congelar o consumir al mateix dia. A casa no llençarem mai menjar sec per haver caducat. Si s'han conservat en fresc els iogurts i la llet es poden gastar tot i caducats (no sis mesos caducats, ja s'entén...).

16. ELS PRODUCTES DE NETEJA
Encara que ens vulguin fer creure el contrari, no calen tants productes diferents. A més els productes molt especialitzats són molt cars.
Intenteu reduir-los, estalviareu diners. L'anticalç per la rentadora, per exemple, no cal fer-lo servir quan rentem en fred doncs la calç precipita en calent. Sabó de rentar plats, sabó per la roba, sabó en pasta per la cuina i llocs més bruts. Sabó pel terra i algun desinfectant pel bany... poca cosa més.

17. SI O NO?
Quan dubtem massa, si hem de compra o no una cosa, millor que us decanteu pel no. Si cal ja tornareu un altre dia a buscar-la.

En fi, això és el que jo tinc en compte!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada